Com gairebé totes les colles de dimonis el nostre espectacle principal és el correfoc. No seguim fidelment l'estructura dels balls de diables ni altres colles, sinó que l'hem adequada al nostre gust.

Al començament del correfoc es sol fer una petita posada en escena relacionada amb el lloc on es realitza. Una bona ambientació, i més si té relació amb el lloc on es realitza, dóna un caire més misteriós a l'espectacle i fa que la gent segueixi una història i un motiu concret. Això es per fer entendre a la gent que els dimonis no sorgeixen perquè sí, sinó qu ho fan quan hi ha la invocació d'algún personatge o davant algunes accions que emprenyen en Llucifer, fent així que la ràbia de l'infern arribi a la terra.

Aquesta ambientació inicial parteix d'algún esdeveniment documentat o d'alguna llegenda que es conta pel poble. A partir d'aquí les adaptam i introduïm en l'espectacle. En aquesta part la música té un paper molt important.

El recorregut es fa per l'itinerari marcat on la gent que vol ser esquitxada pel foc s'hi pot ficar, sempre respectant a l'espectador, cosa que no el salva de qualque provocació.

Els finals dels nostres correfocs es caracteritzen, gairebé sempre, per una gran carretillada i per l'aparició d'estris de foc (bicicletes, carretes, forques gegants, rodes,...) just al davant de l'escenari, on la percussió marca els seus ritmes més infernals. L'acabament es sol fer una cremada conjunta (de tots els components de la colla) i amb una gran petada de focs aèris i traques.

La cercavila, i els espectacles pirotècnics constitueixen altres formes de manifestació popular al carrer, en els quals els grups de foc, com els Dimonis de Hiachat, expressen la seva polivalència i versatilitat creativa.